El passat dimarts dia 17 de gener vaig assistir a la conferència “Dancing as an expression of chroreographic thought of physical intelligence” per l’Scott Delahunta a CosmoCaixa. Aquesta conferència formava part del cicle “El cervell envaeix la ciutat“
L’Scott Delahunta és ballarí de formació, però la seva investigació no està basa en l’àmbit de l’art sinó en l’àmbit dels processos i les experiències. El seu focus d’interès és la ment (i no el cervell) dels ballarins i coreògrafs. Li interessa com s’arriben a crear les peces artístiques i les coses en general.
Delahunta ens proposa que la relació entre la dansa i la ciència va més enllà del sistema motor. La dansa i la ciència també es relacionen mitjançant la psicologia cognitiva.
Durant molt de temps la humanitat ha pensat que el coneixement només es produïa a través de les paraules i el llenguatge, però Delahunta ha descobert que hi ha d’altres factors clau en aquest procés. Per arribar a aquestes conclusions ha treballat amb coreògrafs de diferents països, com per exemple Malpelo, Wayne McGregor o Trisha Brown.
 Les idees en moviment canvien i evolucionen constantment. La dansa és expressió d’emocions i pensaments. Potser no hi ha una distinció tan clara entre el fer i el pensar. Delahunta proposa que el fer també té pensament. També parla del pensament coreogràfic i apunta cap a la ment col·lectiva dels ballarins durant una peça apresa o improvisada. En una peça on intervenen diversos ballarins, les relacions entre aquests són molt importants. Això ens fa pensar en una ment col·lectiva. A les connexions entre els ballarins és on es troba la ment de la peça.
Delahunta comenta que les preguntes que es fan els ballarins són molt similars a les qüestions que es plantegen els científics. Per això, conclou que aquests dos mons no estan tan allunyats.
Delahunta s’ha interessat per les maneres d’anotar la dansa. S’ha preguntat com les llibretes i les pàgines són o poden ser l’extensió del propi cos per a un ballarí/a. Les anotacions que ells i elles fan estan relacionades amb un coneixement que està dins del seu cos. De fet, els ballarins han d’externalitzar i representar constantment gran part del coneixement que està al seu interior.
 Ell i els seus equips han dut a terme projectes vinculats a aquests temes i han escrit alguns articles científics, com per exemple:
- Choreography and cognition (AtaXia 2004)
- Chroreographic Thinking Tools: Aquest projecte tenia l’objectiu d’augmentar el procés creatiu. La idea era estudiar els estímuls de la ment dels ballarins per ajudar-los a entendre el seu propi procés i incrementar la seva imaginació.
- The choreographer language agent
- Improvisation technologies: a tool for the analitycal dance eye 1994/1999. (William Forsythe: Improvisation Technologies. A Tool for the Analytical Dance Eye. CD-ROM and booklet with a text by Roslyn Sulcas. Stuttgart, 1999 – ISBN 3-7757-0850-2)
- Synchronous objects for one flat thing beta, reproduced by William Forsythe
Delahunta va explicar diferents tècniques de creativitat utilitzades per diferents coreògrafs. A més, va comentar que en la dansa contemporània els coreògrafs ja no marquen uns passos als ballarins, sinó que creen processos de creació i són els ballarins qui componen. D’aquesta forma és més ric i els ballarins ho troben més satisfactori.
Algunes tasques per estimular la creativitat:
- Visualitzar imatges
- Recordar melodies
- Passar d’imatges acústiques a imatges visuals
- Els 27 punts d’un cub (Trisha Brown Locus) –> 27 punts –> 27 lletres => paraules –> emocions –> moviment. (Va més enllà de la forma estètica. Amb aquesta tècnica creem nous espais)
Delahunta també va comentar que es poden trobar més tècniques creatives a:
Per saber-ne més, podeu consultar:
A més, trobareu conferències de Scott delahunta a Youtube.
 El projecte L_ENTES és una proposta artística d’un espectacle de dansa contemporània iniciat i dirigit de la mà de les creadores i ballarines Iris Heitzinger i Natalia Jiménez, on la Mandarina de Newton S.L. col·labora com a assesora científica.
El projecte es basa en l’encontre de quatre disciplines; la dansa i el moviment com a llenguatge global del cos, la ciència i la matemàtica i en especial els conceptes sobre mecànica clàssica, òptica i física relativista, la il·luminació com a mitjà artístic independent i el so.
Com a eix central de treball s’investiga la percepció humana. En primer pla de la trobada amb el públic es situa el cos en moviment.
En tots els processos de creació d’arts escèniques es troben intrínsecs els conceptes d’espai, temps, llum, so i moviment servint normalment com a vehicles de l’expressió. Aquesta vegada però, l’enfocament es dirigeix conscientment cap aquests conceptes convertint-los en els principals protagonistes.
Aquests conceptes estan presents, no només en el món de les arts escèniques, sinó en el nostre dia a dia i creen la percepció del nostre entorn. Així mateix se’ns presenten les següents qüestions: Què percebem? Com ho percebem? On es troba la frontera entre realitat i il·lusió? Quines reaccions es provoquen en l’observador quan aquest és convidat a explorar el límit entre allò natural i allò artificial, natura i art ?
 Volem oferir al públic una nova experiència. Dirigim l’atenció a la pròpia experiència de l’espectador al moment precís. S’ofereix la possibilitat de percebre un entorn ja conegut amb una nova mirada i es crea un enllaç entre l’art i l’espai comunitari, habitat.
Tenint en compte que el que ens envolta habitualment és més l’artifici que la naturalesa, s’entén l’última com el concepte menys experimentat. Així, es vol oferir al públic una nova experiència que estén la percepció de lo natural a través de l’art.
 La Simons Foundation i el Museu de la Matemàtica (MoMath), que espera obrir les seves portes l’any que ve, han començat a oferir algunes activitats matemàtiques molt interessants. El fet de que comencin a conèixer i a fascinar al seu futur públic i que venguin llibres de divulgació matemàtica a la seva web, molt abans d’obrir les seves portes, em sembla quelcom molt encertat!
 El mes passat, MoMath va atraure unes 350 persones a Baruch College per participar de la trobada “La Geometria de l’Origami, de la ciència a l’escultura” duta a terme pel famós professor de MIT, Erik Demaine. Aquesta fou la primera d’una sèrie de trobades que s’anomenen Trobades Matemàtiques. Aquestes activitats estan dissenyades per il·lustrar com les matemàtiques són part integral del teixit de la vida quotidiana.
Vaig tenir la sort de poder assistir a aquesta trobada i a la següent, que es va realitzar el passat dia 7 d’abril: “Symmetry, Art & Illusion: Amazing Symmetrical Patterns in Music, Drawing and Dance“. En aquesta segona ocasió vàrem gaudir les matemàtiques de la mà de l’artista Scott Kim.
Gràcies a la primera trobada vaig participar en la co-construcció d’una escultura d’origami de grans dimensions i vaig posar a la meva llista de pel·lícules urgents a veure “Between the folds“. A dia d’avui puc dir que és una pel·lícula molt recomanable. Durant la segona trobada vaig poder endinsar-me en un món de patrons, figures i sensacions…
 La segona trobada va començar amb un vídeo de dansa matemàtica digital (no per estar feta mitjançant computació, si no perquè era una dansa de dits) fet per Vi-Hart.
Jo vaig començar a ballar quan tenia 3 anys i als 18 vaig decidir estudiar la carrera de Física. Sempre m’ha agradat la idea de combinar allò que m’apassiona i això implica fer ciència ballant o ballar fent ciència… La línia de treball “Enjoying Curiosity” de la Mandarina de Newton, de fet, vol precisament fer realitat aquesta combinació. Doncs be, en veure la coreografia digital d’aquella peça, em vaig quedar sense paraules, he de dir que em vaig emocionar…
 Després l’Scott Kim ens va parlar, ens va apropar, ens va explicar i ens va ensenyar a fer ambigrames… però com be ell diu:
“Els ambigrames són tan purament visuals. Els pots explicar amb paraules, però és com descriure un ball”
Així que de nou, com en el cas de la coreografia matemàtico-digital, no és fàcil transmetre en paraules com l’Scott va fer que les matemàtiques fossin quelcom visual, auditiu i tàctil, però així va ser. La translació, la rotació, la reflexió i l’escalat es van treballar amb paraules, amb gràfiques, amb pintures de M.C. Escher i amb música de Johann Sebastian Bach, entre d’altres.
 Volent-nos transmetre, no només la mecànica de les matemàtiques, si no també la literatura de les matemàtiques, Scott Kim va transformar l’ambigrama “Teach/Learn” (“Ensenya/Aprèn”) en el millor resum de la jornada. Tot un plaer!
Moltes gràcies i moltes felicitats a Erik Demaine, Vi-Hart, Scott Kim i a l’equip de MoMath!
 L’espectacle Katastrophê de la companyia de teatre Sr. Serrano, que compta amb l’assessorament científic de la Mandarina de Newton, ha gaudit ja de dues residències, a Avignon i a Turí.
Finalment, es va estrenar a Perpignan i fou un èxit de públic. També ha estat present a Montpellier.
Properament, el podreu veure a la Fira del Circ de Catalunya, Trapezi, a Reus i durant les dues primeres setmanes de juny, a la Sala Beckett.
 El work in progress de l’espectacle ideat, creat i dirigit per la companyia Agrupación Sr. Serrano i assessorat científicament per la Mandarina de Newton, Katastrophê, que es va presentar amb molt d’èxit al prestigiós Festival Internacional de Teatre d’Avinyó, s’estrena ara els dies 9 i 10 d’octubre a les 20h i a les 20:45h, respectivament, a la Sala Beckett de Barcelona. Aquesta obra ofereix una visió diferent i original sobre la història de la civilització, les catàstrofes naturals i provocades i sobre les reaccions químiques.
 L’Agrupació Senyor Serrano fou convidada pel CNES (Centre National des Écritures du Spectacle) a participar en un projecte de residència i creació al Festival d’Avinyó. El treball en procés de Katastrophê, el nou projecte de l’Agrupació que compta amb l’assessorament científic de la Mandarina de Newton S.L., es va mostrar els dies 21 i 23 de juliol a la Chartreuse d’Avinyó.
En aquesta primera forma de Katastrophê es realitzen un seguit d’experiments escenografiats que fan un recorregut per diferents catàstrofes viscudes per la humanitat. Reconeixereu la mà de la Mandarina de Newton en l’escuma generada amb iodur potàssic i peròxid d’hidrogen, els polímers super-absorbents i l’acetona com a dissolvent, entre d’altres.
Podeu veure els vídeos de l’espectacle dividits en tres parts:
 Senyor Serrano és un grup creatiu heterogeni liderat per Àlex Serrano, que treballa en la creació de projectes escènics basats en l’experimentació, el joc i la recerca de nous llenguatges. L’Agrupació Senyor Serrano ha estat convidada pel CNES (Centre National des Écritures du Spectacle) a participar en un projecte de residència i creació al Festival d’Avinyó. Els dies 21 i 23 de juliol es mostrarà a la Chartreuse d’Avinyó el treball en procés de Katastrophê, el nou projecte de l’Agrupació, on la Mandarina de Newton ha col·laborat amb el seu assessorament científic.
 Sóc la Irene, la ila mandarina, curiosa i juganera de mena, a qui li agradaria entendre el per què de tot plegat i els orígens de l’Univers. Em vaig llicenciar en Física per la Universitat de Barcelona al 2002. He realitzat diversos post-graus de comunicació, divulgació i pedagogia de la ciència a la Universitat Pompeu Fabra (2003 i 2008) i a la Universitat Politècnica de Catalunya (2003). Ha rebut formació en l’àmbit de museografia a CosmoCaixa Barcelona i a la Universitat de Barcelona.
Des del 2003 em dedico intensament a comunicar i divulgar la ciència i la tecnologia utilitzant diferents formats. He treballat en centres de divulgació científica i tecnològica com ara CosmoCaixa Barcelona, Citilab Cornellà o Invenio learn.by.doing. He desenvolupat les tasques de Responsable de Comunicació i Difusió de la Ciència a l’Institut Català de Paleontologia (ICP) i al Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). He publicat articles de divulgació de la ciència i la tecnologia a +LSI, Informacions i DossierTecnològic i he participat en iniciatives de Web2.0 com ara els Podcast de Mossega La Poma, el bloc del ICP, o el meu propi blog La Mandarina de Newton.
D’altra banda, també he treballat com a professora de secundària i batxillerat d’àrees com les matemàtiques, la ciència o la tecnologia. Tinc experiència com a monitora de tallers d’estiu temàtics per a escolars. I he fet dues estades a l’estranger, a Irlanda del Nord i als Estats Units, en les quals he pogut créixer professionalment.
|
|
|
